02/03/2020 HHCC.CAT

Al dia 3 de març es va començar el segon bloc del temari.

Vam fer entre tots junts a classe una xicoteta introducció amb una frase que deia Josep M. Artigal “Les llengües no s’aprenen primer i s’usen després. S’usen i és llavors quan s’aprenen. És a dir, s’aprèn a parlar parlant.”

Que penseu sobre aquesta frase de Artigal?

Doncs, jo pense que es el millor, si no es practica no es pot aprendre. Ens poden ensenyar les estructures i tota la teoria d’una llengua però si no es posa en pràctica, serà més difícil adquirir el que ens estan ensenyant i el que estem aprenent.

També es va recordar-la importància de la Llei d’Alacant, Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

A continuació Xavier ens va posar al YouTube un vídeo on es veia l’alcalde de Soneja, un poble de Castelló, és castellanoparlant i aquest defensa la llengua valenciana, ja que el castellà és la llengua vehicular però volen tenir el valencià també com a llengua del territori.

La parla infantil té diferents components com son; la fonètica, el lèxic, la morfosintaxi i la pragmàtica.

Que penseu que és millor per al llenguatge, l’aprenentatge o l’adquisició?

Hi ha diferents teories de l’adquisició de l’aprenentatge:

TEORIA PSICOANALÍTICA; FREUD, JURG, BOWLBY;

•  FREUD i JURG van més enllà de la relació llenguatge-pensament: vindicaven la relació entre llenguatge i vida afectiva.
•  Segons BOWLBY, les conductes entre nadó i mare marquen la formació del vincle afectiu, sense el qual poden aparèixer problemes conductuals.
• Els primers anys de vida són decisius per al desenvolupament d’una personalitat sana i un aprenentatge òptim al llarg de la vida.

TEORIA CONDUCTISTA; WATSON, SKINNER, BANDURA;

• Postulen que l’adquisició del llenguatge respon al condicionament clàssic: per repetició o per observació.
• El llenguatge s’aprèn per associació, com a reacció d’estímul-resposta (reforç o càstig), per repetició o per imitació.
• En aquesta teoria és molt conegut la teoria del gos, quan sona la campana el gos tindrà menjar, així ho fan diferents vegades fins que, quan sona la campana i el menjar ja no està. El gos reacciona a la campana de manera estímul-resposta.

TEORIA INNATISTA; CHOMSKY;

• Chomsky afirma que la capacitat de parlar és innata

Penseu que és així?

• Totes les llengües tenen aspectes comuns: els UNIVERSALS LINGÜÍSTOCS, principals generals que determinaran les estructures gramaticals de cada llengua en particular juntament amb el CONTEXT.

Procés determinat per L’HERÈNCIA + ENTORN.

TEORIA CONSTRUCTIVISTA; PIAGET;

• Piaget relaciona l’adquisició del llenguatge amb l’aparició de la FUNCIÓ SIMBÓLICA, capacitat humana de representar-nos mentalment la realitat.
• Es manifesta a través del llenguatge, el joc i el dibuix.

Capacitat simbòlica,

Representació mental de la realitat: IMITACIÓ DIFERIDA,

Construcció del significat, prèvia a l’adquisició del llenguatge,

Interacció, infant-objectes.

Altre autor d’aquesta teoria és VIGOTSKY;

• L’adquisició del llenguatge té lloc en un ESPAI SOCIAL compartit entre qui domina eixe llenguatge i qui encara l’està aprenent.
• El desenvolupament del llenguatge no respon al pensament, sinó al MEDI SOCIAL i COMUNICACIÓ del mateix.

PARLAR, aprendre a usar el llenguatge

INTERACCIÓ SOIAL, s’estableix una ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROXIMAL amb ajuda del parlant adult.

LLENGUATGE, anterior a la parla.

TEORIA INTERACCIONISTA; BRUNER;

• Per a Bruner el llenguatge és un ACTE SOCIAL més que la manifestació de la FUNCIÓ SIMBÓLICA-
• Posa l’acccent en les activitats quotidianes compartides, sobretot entre mare i fill.

Caràcter innat de certs coneixements específics:

LES 4 CAPACITATS INNATES, segons J.BRUNER:

1. Acció encaminada a aconseguir un fi.
2. Adaptació a actuar en àmbits reduïts.
3. Alt grau de sistematització de les accions.
4. Capacitat d’abstracció per afrontar-se a altres contextos d’espai, temps i casualitat.

TEORIA CONNEXIONISTA;

• Els teòrics proposen l’analogia del cervell humà basada en el processament en paral·lel.
• Així el coneixement s’emmagatzemaria en la connexió de relacions d’eixes unitats de pensament: LES NEURONES.

En el camp de l’adquisició del llenguatge, la simulació artificial del funcionament cerebral s’ha usat sobretot per a estudiar aspectes de morfologia verbal (Andreu, 2002).

Per concloure la classe, ens vam formular una última pregunta, el factor de l’edat, és decisiu per a aprendre llengües? Que es pensa sobre aquesta qüestió?

També es va començar a veure el vídeo de BABY HUMAN, però no es va acabar.