Una mirada val més que mil paraules

Hola a tots i totes, avui anem a reflexionar sobre el vídeo "pocas palabras", amb aquest enllaç; https://www.youtube.com/watch?v=f8nPFEsIty4

Com ja he possat de titular al blog, Una mirada val més que mil paraules. 

Com molts ja sabem avui dia 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. Els protagonistes d'aquest film son dos persones amb discapacitat. Entre ells s'entenen sols amb les mirades. Totes i absolutament totes les persones tenim pensaments, els que tenen llenguatge i els que no. Perque aquests protagonistes amb ni una sola paraula pensen el que veuen de l'altra persona.

Què penseu vosaltres despres de la seua visualització?

Algunes de les paraules de persones amb discapacitat tenen més professionalitat que altres, com és l'exemple de Jesús Vidal. La seua discapacitat visual no ha sigut un impediment per a estudiar ni per a seguir endavant. Com ell diu "inclusió, diversitat, visivilitat". 
Pense que totes les persones han de ser visibles i les hem d'incluir en la nostra societat independentment de les capacitats que tinguem. Perque tots i totes tenim dret a ser persones i a que ens tracten amb igualtat.

A continuació hi ha dos exposicions de les nostres companyes.

Primer està el tema 10 que no es troba al llibre, s'anomena " Realitat augmentada".

Primerament, ens comença una companya explicant l'index que van a seguir. 
La realitat augmentada és un camp d'investigació que combina la realitat amb la tecnologia.
Hi ha que crear un ambient motivacional i d'aprenentatge. Els requisits mínims per a poder dur-ho a la seua utilització a l'àmbit educatiu, com serien, facilitar la creació, facilitat per a entendre i ha de ser atractiva i amigable per a motivar als alumnes amb el seu aprenentatge. 

Segons Pascual i Madeire hi ha 3 nivells de realitat augmentada. En el nivell 1 es troba el codi QR i els marcadors, els codis QR, com ja sabem, ens envien a altres enllaços i altres tipus d'informació. En el nivell 2 trobem la geolocalitazda, on es es crea una realitat en sitació augmentada.

També hi ha diversos tipus on podem trobar la vistual, la mixta i la física que també és augmentada.

En 1962 va començar la realitat augmentada i van crear una màquina. I en 1975 es va fer un laboratori de realitat augmentada en el que l'autor de la seua creació l'anomenaba realitat artificial.

Després d'explicar els diferents tipus ens han possat una mostra de realitat virtual, amb les ulleres que mostren com si fora una realitat. 

Aquests recursos de realitat augmentada tenen a veure amb l'educació, ja que facilita la comprensió de diferents elements, ajuda a trasmetre coneixements i a transmetre-los amb més facilitat, també ens familiaritza amb la tecnologia i és d'aprenentatge significatiu.

Laa realitat augmentada no significa eliminar els mètodes tradicionals, sino que els complementa i és una manera interactiva d'aprendre mitjançant l'observació. També pot funcionar per ales persones amb discapacitat.

A continuació, unes altres companyes de classe ens expliquen el tema 14 anomenat, "La incorporació als escenaris educatius de la pissarra digital (PDI)".

Primerament, ens expliquen l'index a seguir en la seua presentació del tema. A continuació, ens fan una xicoteta introducció en el que ens diuen que ha sigut el gran impacte en el procès d'ensenyament-aprenentatge, és el símbol d'aula tradicional i educació estereotipada, és utilitzada en les aules diàriament i dinalment, és la segona eina revolucionària. 
Ens fan una comparació de la pissarra digital i la pissarra digital interactiva. En primer lloc, la pissarra digital és el sistema tecnològic per a interactuar amb els alumnes per mitjà d'un ordinador, una pantalla i un ratolí. En canvi, la pissarra digital interactiva, ja va integrat  per un ordinador i serveix també per a interactuar amb els alumnes però, en aquest cas, interactuen sobre la superficie de la pissarra amb retoladors o de manera tàctil.

Ens presenten una sèrie d'avantatges i incovenients.

La pissarra digital digital interactiva està formada per un ordenador, un projector, un software i una pissarra o pantalla. 

Podem trobar tres tipus de pissarra interactiva, que serien, la p. membrana resistent, la p. electromagnètica i la p. ultrasons inflarroja. 

Son models de desenvolupament dels professors i professores on trobem un canvi pedagògic i tècnic.
Segons Robinson, Jones i Taner, van oferir unes evidències on la interactivitat és el paper principal a l'aula, on hi ha que fer una serie de preguntesi activitats per a fomentar la motivació de totes/es els i les alumnes. Però segons Miller diu que la interacció requereix una planificació i estructura. 

Com ens diu una de les nostres companyes, "un ensenyament és bo amb o sense TIC", ajuda a desenvoluparles capacitats de cada un dels nostres alumnes. 

En quan a l'ús didàctic, hi ha estudis que demostren el potencial pedagògic que tenen les pissarres digitals. 
La tecnologia és capaç de motvar a l'alumnes, augmentar la seua praticipació i reforçar l'aprenentatge. 

Els professors i professores son els agents fonamentals en aquests processos. 

Com ens recomana Mª Victoria, algunes activitats per a realitzar-les a l'aula  podrien ser les pel.lícules, crear mapes conceptuals, navegar per internet i la participació grupal amb foros o xats, entre altres. 

La implicació dels alumnes fa que hi haja un arenentatge constructivista, que hi haja un aprenentatge actiu i ensenyament a tota la classe. 
Les pantalles ajuden a superar reptes. També hi ha motivació i assistènci a classe.

El motiu per el qual estàn els alumnes més motivats fa que ixen de manera voluntària, tenen ganes d'experimentar, observar i aprendre mitjançant els seus companys.

Ajuda a persones que ho necessiten, com per exemple, les persones amb discapacitat. 

És molt important la formació del mestre en cada una de les utilitzacions d'aquests materials. 


Gràcies a totes les companyes que ens han explicat aquests dos temes. 

Ànims que ja ens queda menys!!!

Comentarios